Un documental de la BBC que ens farà pensar
dilluns, 13 de febrer del 2012
dilluns, 23 de gener del 2012
No eren els catalans.
Francesc de P. Burguera.
Levante, 23 de gener de 2012
Francesc de P. Burguera.
Levante, 23 de gener de 2012
Quan
vingué la transició, i en arribar a les eleccions constituents, que al
País Valencià van guanyar l´esquerra, en la ciutat de València la dreta
es va treure de la màniga un enemic al qual teniem que enfrontar-nos els
valencians si no volíem perdre la nostra identitat com a poble: el
catalanisme. Els catalans ens ho volien furtar tot!: la nostra llengua,
la nostra cultura, els nostres clàssics… fins i tot la nostra paella i
no sé si, també, l´arròs amb fessols i naps. I tot amb l´ajuda dels
valencians «catalanistes». Els vers valencianistes, els valencians que
es sentien de soca i arrel, havien de predicar a la bona gent,
l´evangeli de l´anticatalanisme, que consistía en fomentar l´odi als
catalans. Qui no odiava els catalans, no era un bon valencià. Els
catalans volien fer-se els amos. Els partits de la dreta, en concret
Unió Valenciana i el Partit Popular, eren els capdavanters en utilizar
l´anticatalanisme per a obtindre els vots. La majoria dels membres
d´Unió Valenciana acabarien passant-se al Partit Popular.
L´odi que es va sembrar amb l´anticatalanisme va ser tan gran que, fins i
tot, alguns grups de gent jove van arribar a atacar els domicilis dels
partits qualificats de «catalanistes» i, inclús, a posar bombes als
domicilis dels intel.lectuals com es el cas de Joan Fuster, posant-li
una bomba a la porta del carrer i fent-li mal a la façana, i al
professor Sanchis Guarner, enviant.li per correu un explossiu que
funcionaria en obrir el paquet, però que el profesor no es va atrevir a
obrir, pensant-se la jugada, i cridà a la policía.
El fet és que l´anticatalanisme va anar amainant, i els catalans no van
passar pel País Valencià a furtar-nos res. Prou feina tenien ells en
arreglar sa casa. Els que sí han passat pel País Valencià a governar-nos
són els xicots del Partit Popular. I ja hem vist la destrosa en que hem
acabat, per ara. Tant el senyor de Cartagena, Zaplana, com el senyoret
del Cap i Casal, Francisco Camps, s´han passat el temps que duraven les
seues legislatures balafiant els diners, endeutant-se amb tot el món,
fent inversions de poc trellat, de poc interés. I en tot cas,
innecesaries, tenint en compte els diners amb que es contaven.
El professor Gregorio Martin ha vingut expresant en aquestes pàgines,
quasi setmana a setmana, quina era la situació difícil i tràgica en que
anava trobant-se la Generalitat Valenciana, segons passava el temps, pel
que fa a l´economía. De vegades, fer pública aquesta situació difícil
en que es trobava la Generalitat, coincidía amb unes declaracions del
president Camps en les que, content i cofoi, ens anunciava «en la
Comunitat Valenciana somos el motor de España». (I altres vegades
d´Europa) I es quedava tan satisfet.
«El inmenso castillo de naipes en que se había convertido la estructura
de la Generalitat Valenciana en los últimos años se ha desmoronado.
Ahora sólo queda que Mariano Rajoy nos rescate…», declarava un destacat
empresari, que el professor Gregorio Martín recollía fa uns dies en el
seu article.
En fi, que la presidència del senyor Camps no ha fet altra cosa que
portar-nos a la ruïna. En compte d´assustar el veïnat amb els catalans
que ens ho volien furtar tot, ha estat el senyor Camps i els seus
companys els qui ens furtaran als valencians els diners per a pagar
aquelles inversions que no han servit per a res de profit, mentre es
quedaven sense atendre, com calía, necessitats palmàries, com la
dependència, l´educació, la sanitat, el benestar social… i tantes altres
de més benefici pera la societat. Total, diners balafiats. La gran
manifestació del dissabte passat sobre l´Estat en que es troba
l´educació ho han demostrat els pares, els fills i els mestres. Quina
poca vergonya tenen els polítics que ens governen!
dijous, 19 de gener del 2012
dimarts, 17 de gener del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)