MANIFEST DELS PERSES.
"Era costum entre els antics perses passar cinc dies d'anarquia després de la mort del seu rei, a fi que l'experiència dels assassinats, robatoris i altres dissorts, els obligués a ser més fidels al seu successor. Per a ser-ho a V.M., no calia un parell assaig en el sis anys de la seva captivitat.
La noblesa sempre aspira a distincions, el poble sempre intenta igualtats; aquest sempre tem que aquella arribi a dominar, i la noblesa tem que aquell no la iguali; així, doncs, la discòrdia consumeix els governs que es fonamenten en tant desunits principis, sempre està amenaçat.
La monarquia absoluta és una obra de la raó i de la intel.ligència; està subordinada a la llei divina, a la justícia i a les regles fonamentals de l'Estat; va ser establerta per dret de conquesta o per la submisió voluntària dels primers homes que varen elegir els seus reis. Ha estat necessari que el poder sobirà fos absolut per prescriure als súbdits tot allò que convé a l'nterès comú. Posis al costat d'aquesta definició l'antiga constitució espanyola i meditis la injustícia que se li fa.
Es arriscat que tot depengui d'un, i encarà és més infelicitat la raó oposada, que tot depengui de molts.
Que amb aquesta finalitat es procedeixi a celebrar Corts en la forma en que es varen celebrar les antigues. No es pot deixar de tancar aquests respectuós manifest sino demanant que s'estimi sense valor aquesta Constitució de Cadis no aprovada per V.M."
